ARAN EI OCCITÀNIA

I a un bocin d'Occitània ont la nòstra lenga es oficiala. I a un parçan del nòstre país que per l'azard de l'istòria escapèt a la França.Resumissèm : la Val d'Aran èra al sègle 12 una val pirinenca gascona coma las autras. Mas davant la penetracion francesa en Occitània, agradèt melhor al seu sobiran lo comte Bernat VII de Comenges de la daissar al rei d'Aragon puslèu que de la veire venir Francesa.Malgrat aquesta incorporacion al reialme d'Aragon la val gardèt cap a 1834 son administracion pròpria. La val era divisida en terçons (unitats administrativas) e era mesada per to Conselh generau. La lenga de la Val es l'occitan gascon, parlat per 60% de la poblacion e se pòt aisidament entendre. En 1979 se constituís un Conselh Generau provisionau dera Val d'Aran. Aqueste conselh serà reconegut e la sieva autoritat institucionalizada en 1991 per la Generalitat de Catalunya. Al meteis moment l'aranés (amb una mencion leugièra a l'occitan) serà reconegut lenga oficiala de la Val.Mas fòra de tot aquò la val patis de fòrça dificultat. Val isolada de l'Estat espanhòl cap a 1929 e solament agricòla es devenguda un gran centre de torisme per la borgesia espanhòla e catalana. A l'ora d'ara s'i tròba pas qu'un o dos agricultors e tota l'economia se vira cap al torisme (l'estacion d'esquí de Baquèira aculhís lo rei d'espanha, lo primièr ministre etc...)Aquesta toristificacion fa venir una massa de forastièrs sasonièrs qu'an pas lo temps de s'integrar mas que botan la valada dins un procès de castelhanizacion.De mai, fòrça joves son dobligats d'anar trabalhar en Catalonha o d'i far lors estudis. La situacion de la lenga se n'es pas catastrofica, demora fragila. L'oficializacion resòlv pas totis los problèms. I a una manca grèva de professors del segondari occitanò-parlants e malgrat las declaracions de la Generalitat coma que l'occitan a lo meteis tractament que lo catalan en Catalonha, los dreits lingüistics son pas totalamant respectats. Ligat a (coma dins l'Estat francés) una situacion de diglossia e a una penetracion d'en-dejós del castelhan dins l'occitan d' Aran, l'aranés a besonh lèu-lèu de mai de contact inter-occitan per se salvar. E torni dire per acabar que la val d'aran es pas luenh, a una ora e mièg de Tolosa, tant de Pau.

Gavachàs